dissabte, 1 de maig de 2010

QUINA SORPRESA MES GRAN!

    Aquesta anécdota està passant ara mateix,  la nit del 23-4-10.Quan va tornar la meua mare del treball, tot estava massa... ¿Tranquil? Estava malalta, molt malalta i eren les nou de la nit, però el meu para encara no  havia tornat a casa.
    La meua mare volia que arribara prompte, per a dinar i anar-se'n al llit, però com va passar molt de temps, li vaig dir jo...
-Per què no el crides?
-Perquè no respon- va dir ella.
Vam cridar a la piscina i la conversació va ser aquesta:
- Vicent Simó... l'han vist aquesta vesprada?
-No-va respondre la secretaria.
-Gràcies.
Nosaltres ja sabíem que s'havia anat ala Carrasca per a tenir cura de la costrucció.
Vam cridar a Adoració, de la Carrasca...
De sobte va aparèixer el meu pare amb Xic, el meu gos que estava malalt a la Carrasca. Em vaig alegrar moltíssim!

                                                                                                                     Julia