dilluns, 18 d’abril de 2011

SOCARRATS

 Demà, anem a fer uns socarrats. Ací  teniu un poc de història sobre aquesta ceràmica tradicional valenciana. Com veureu, tant en la ceràmica, com en la història de València, la influència de la cultura àrab va ser molt important.
  Els socarrats són peces ceràmiques medievals i apareixen ,entre els segles XIV i XVI, sobretot a la zona de València.A les viles de Manises i Paterna, els moriscos van instal.lar els seus tallers .
    El nom ve del terme socarrat que en valencià significa "socarrimat".
    El Socarrat és una placa de fang cuit coberta amb una base blanca i decorada generalment en roig i negre, col.locades entre bigues, en sostres i ràfecs d'edificis.és un gran rectangle de fang cuit en una sola cocció.
    El sistema tradicional de fabricació d'aquestes peces consistia en omplir de fang un rectangle de fusta o motlle d'escaiola.

   Quan el fang estava ben preparat es treia del motlle, es deixava assecar fins a poder aplicar-li una capa de caolí, en forma de barbotina blanquinosa, sobre la qual es pintava en manganès (negre) i almagra (roig). Es ficava llavors, així ja decorat, per primera i única vegada al forn ceràmic a una temperatura no molt elevada. Al mateix temps que es coïa el fang també ho feia la decoració, adherint-se al suport. L'aspecte era mat, ja que no portaven plom ni un altre element que vitrificara. La manca de vidriat no suposava cap inconvenient, ja que els socarrats no havien d'anar en contacte amb l'aigua. 
   Els dibuixos que porten els socarrats estan fets sempre amb traços grossos i ferms, sense  molts detalls , la qual cosa s'explica pel lloc i ús per al qual estaven destinats, decoració de sostres, on aquests no haurien de ser apreciats.

Els motius de la decoració són diversos: geomètrics els més senzills, de tipus vegetal, on es repeteix un full cordiforme, zoomorfs, amb un nombre considerable de bous braus i també antropomorfs, amb àngels, dames, guerrers i cavallers.